El Sr. Jordi Moreno Millán, Cap del Parc de Bombers de Terrassa i Comarca comença la seva exposició fent un breu repàs històric a l’origen dels bombers, des dels seus orígens a l’antiga Roma, amb el cos dels “vigilis”, passant per l’edat mitjana en que la humanitat va estar més de 1.000 anys sense bombers ja que es creia que el foc o les inundacions eren conseqüència de la mà de deu i no s’hi podia fer rés. Al 1577 a Madrid es va crear un grup anomenat “matafocs” arrel del gran incendi que es va produir al Monestir de l’Escorial.
I, en referència a Terrassa, indica que ens hem de situar al 1879 per assistir a la creació del primer cos de bombers voluntaris. Com en tot ofici, els bombers també tenen una història plena d’anècdotes i en aquest cas, potser la més curiosa, és que en els seus inicis es comunicaven les ordres a “toc de pito” i existeixen uns fulls amb les instruccions de que significa cada toc que semblen l’inici del codi morse. Actualment el codi ha quedat en desús ja que els moderns sistemes de comunicació l’han deixat arraconat.
Al 1965 el cos, que fins llavors havia estat municipal, passa a dependre de la Diputació de Barcelona i ja al 1980 passa definitivament a dependre de la Generalitat. En quant al tipus de serveis ens explica que poden dividir-se en dos grans grups, el primer hi trobem els serveis en incendis, inundacions, accidents, explosions, etc. i en el segon les visites a les escoles, la vigilància, la prevenció en actes de risc, etc.
El cos de bombers de Terrassa avui està format per 51 bombers professionals i 2 de voluntaris, i realitzen la seva tasca en quatre torns, en els que treballen en jornades de 24 hores seguides amb 3 dies de descans entre mig. El creixement de la nostra ciutat ha fet que el nombre de serveis no pari de créixer, de manera que si bé al 1994 (quan ell va entrar al cos de bombers de Terrassa) feien 1.200 sortides, aquest any ja en porten 2560 a dia 24 de novembre, amb una mitjana de 8 sortides diàries, o sigui una cada 3 hores. D’aquestes 737 corresponen a incendis i 2.200 del total es fan exclusivament dins la zona urbana de Terrassa.
El Sr. Moreno fa incidència en que actualment es troben amb noves problemàtiques i nous riscs, degut a que a la ciutat i els seus voltants hi ha en construcció grans infrastructures en túnels i soterraments, com els de l’AVE, els de la B-40 o els del nou Metro i que això anirà en augment quan aquests estiguin en funcionament, ja que només el Metro suposarà donar servei a 7 Km de galeries i a 32.000 viatgers a l’any. En aquesta visió del futur ens explica que l’actual caserna està en fase d’ampliació i que en breu esperen iniciar les obres de la nova seu, ubicada en el mateix lloc de l’actual.
En el torn de preguntes es fa menció a que els bombers no cobren els seus serveis als particulars però pot ser que en un futur aquesta dinàmica canviï, també indica que els ciutadans de Terrassa són gent molt cívica i que es donen pocs casos de bromes que els facin sortir en accions inexistents. Un dels punts que més preocupa és el del Parc de Sant Llorenç, ja que la seva massa forestal no para de créixer, però també ens indica que ells no hi poden fer rés ja que no depèn d’ells i l’únic que poden fer es oferir els seus serveis quan són requerits. Una pregunta sobre protocols d’actuació fa que descobrim que actualment el cos de bombers no té cap protocol específic de com hauria d’actuar davant d’un incendi en un museu, tot i que el Sr. Moreno indica que en tot cas la seva actuació sempre aniria enfocada a la màxima protecció del seu contingut i que les velles imatges d’un bomber amb una mànega ja han passat a la història, ja que avui no es llença aigua sense control sinó que es mira d’actuar directament en el focus de l’incendi i apagar-lo utilitzant mètodes més científics i especialitzats.
En tot cas ens indica que si mai tenim un problema recordem el 112 com a telèfon d’emergència.
