“En reconeixement a les millors accions i projectes solidaris realitzats per grups de joves”

nou-logo-joves-x-terrassa-02El Rotary Club de Terrassa ha ampliat el termini de participació fins el 15 de juny de 2017 donada la importància que té el Premi Joves x Terrassa i amb la voluntat de que tots els grups que desitgin presentar-se tinguin més temps per fer-ho.

Des de fa 20 anys, aquest és un del premis més importants que es dona a Terrassa a entitats que treballen en accions solidàries, des de la perspectiva de donar ajut i suport als projectes de joves compromesos en finalitats socials.

Formulari per Participar:

Aquí podeu complimentar el formulari de participació.

Àrees en que es pot participar:

Els projectes, presentats per joves entre 18 i 35 anys, poden adreçar-se a aspectes de civisme; tasques d’atenció a la gent gran, als infants, malalts, discapacitats i drogodependents; formació i orientació dels infants i joves, treball en centres d’esplai, escoltisme o esport; millora d’aspectes del medi ambient; integració socials d’immigrants o de persones en risc d’exclusió social, etc.

Es valorarà especialment les tasques de caire solidari i en les que predomini el servei i l’altruisme desinteressat vers als més necessitats.

Organitzador de la 20ena edició del Premi Joves x Terrassa:nou-logo-joves-x-terrassa-01

El Rotary Club de Terrassa està format per homes i dones de Terrassa i la seva comarca que, a part de participar en les activitats de Rotary Internacional, treballen pel benestar, la solidaritat i la millora de la qualitat de vida dels ciutadans a casa nostra.

Podeu consultar les Bases del Premi a: https://rotaryterrassa.wordpress.com/joves/


Cal indicar que el Torrent de la Betzuca neix a la font del Carolt, entre la Roca de les Onze Hores i el Plec dels Llibres, a Sant Llorenç de Munt i es tracta d’un torrent amb una manca de cabal natural d’aigua permanent ja que només en presenta en episodis de pluges.

Nosaltres hem començat l’excursió per la seva part baixa, deixant els cotxes al darrera dels edificis de la Mancomunitat de Terrassa – Sabadell. Abans hem rebut per part del Manel Vives unes interessants explicacions de com es va forma la zona de la plana de Terrassa i l’importància dels torrents en la seva formació en forma de delta. Després hem agafat el camí vell de Sant Quirze a Sant Julià i just quan hem deixat enrere un bosc de pins que queda a la nostra esquerra hem entrat en un vell camp d’oliveres també a la nostra esquerra per descobrir les restes del que podem anomenar un museu a l’aire lliure de la vinya. Queda clar que el camp antigament era una vinya de can Canya amb els elements bàsics del patrimoni arquitectònic del conreu tradicional de la vinya: dos cups de raig (tines) adossats i amb les seves corresponents rajoles (cairons) a la part interior (un de quadrat i l’altre circular), un pou amb les restes d’un xopet (on es feia el brou bordelès per ensulfatar la vinya) adossat i la seva corresponent barraca de vinya (quina llàstima que la nostra ciutat no tingui més cura de les restes d’aquest patrimoni). Per cert, observeu les vistes que hi ha des d’aquest punt, són impressionants de Montserrat al Montseny.

Un cop visitat hem tornat al camí fins deixar enrere la masia de can Canya que veiem a la nostra dreta tot gaudint d’uns bonics camps de conreu amb la Mola al fons i l’edifici del Sanatori de Torrebonica a l’esquerra. Hem continuat fins travessar un bosquet que ens ha portat fins la bassa del Club de golf del Prat a la nostra esquerra i uns passos més endavant hem travessat pel pont de la Renfe fins anar a sortir just a l’entrada del camp de Golf. Hem girat a mà esquerra seguint una pista ample que bordeja el camp i que després gira a mà dreta tot seguint el curs del torrent de la Betzuca que queda sempre a la nostra esquerra. Aquí hem vist exemplars d’om, de pollancres i d’altres arbres de ribera tot gaudint de les expliacions del Manel Vives i després hem seguit la pista fins a trobar una àrea de descans on hem esmorzat.

Davant mateix de l’àrea surt un camí que travessa el torrent i s’enfila a l’altra llera per enllaçar amb una pista ample al costat d’un gran camp i que hem seguit a mà esquerra fins que ens hem topat amb el pont que travessa la via del tren. No l’hem travessat i hem agafat el camí que a mà dreta que segueix la via per dalt tot observant l’antic baixador de Torrebonica. Hem seguit fins que el camí gira a la dreta i en aquest punt hem baixat per un caminet que porta fins a la via per seguir-la durant una estona a mà dreta. Més endavant i després de passar el torrent de la Grípia que veiem en una fondalada hem agafat un camí que puja a mà dreta.  Aquí cal procurar agafar de nou un caminet més estret que surt a mà esquerra i que segueix la direcció de la via i ens porta al roure del Camp del Roure de 3,25 metres de perímetre, que actualment està catalogat com el més gran del terme municipal de Terrassa (és una llàstima l’estat d’abandó que presenta el seu voltant).

D’aquí ens hem enfilat per darrera del roure fins a trobar un caminet al costat d’un horts urbans que ens ha portat a un pont que travessa la via. Hem seguit ara pels carrers del barri de la Grípia sempre a la nostra esquerra fins a trobar un camí de terra que s’endinsa de nou cap a la zona del torrent de la Grípia. Hem baixat per la pista que més endavant gira a mà dreta i hem arribat al punt on es travessa el torrent de la Grípia i que normalment porta una mica d’aigua. En aquest punt hem observat a ma dreta l’alzina de Torrebonica que en les darreres ventades ha perdut la meitat de la seva copa.

Hem seguit la pista fins arribar a un trencall amb una pista a mà esquerra que hem agafat, amb lleugera pujada, i que ens ha portat al baixador de Torrebonica (avui convertit en habitatge) i on en gaudit de la magnifica alzina de l’estació de Torrebonica amb 20 metres d’alçada. D’aquí hem continuat pel camí de l’altra banda de l’estació i que és l’antic camí de Terrassa a Sabadell fins que ens ha portat a l’àrea del Pi Gros de Torrebonica, on es pot observar una bonica àrea de descans sota d’immensos pins pinyoners. Aquí hem cercat un camí que segueix per sobre la llera del torrent de la Betzuca i que comença al costat d’un pi marcat amb una X. Més endavant el camí travessa el torrent i puja pel costat d’unes grans figueres per vessar en un gran camp amb unes construccions a la dreta que semblen vells corrals i on ja es pot observar al final d’aquest camp a mà dreta el pi Gros de  Torrebonica

de 3 metres de perímetre (al costat del pi es pot veure les restes del tron d’un antic roure que fa anys va morir). Aquesta és una bonica zona del torrent de la Betzuca en la que podem gaudir d’un dels pocs exemplars de vegetació de ribera que queden a l’entorn de Terrassa, amb exemplars aïllats d’àlber i de pollancre i petits nuclis d’om.

Hem seguit per un camí que es veu a l’altra banda del torrent fins que trobem una pista ample que cal seguir a mà esquerra i que finalitza en la pista ample que havíem seguit al principi de l’excursió. Aquí hem seguit la pista a mà dreta per tornar fins a l’aparcament de la Mancomunitat on havíem deixat els vehicles.

Agraïm amb Manel Vives les seves expertes explicacions sobre els arbres i la flora que hem trobat al llarg de l’excursió.

 

 


En el decurs d’un acte intern del Rotary Club de Terrassa s’ha realitzat la tradicional presentació personal i professional d’un dels nous membres del Club, l’advocada Mireia Serra.

Ha començat explicant els seus orígens a la plana de Vic i la seva època d’estudiant un xic rebel a la que agradaven més les ciències que les lletres, fet que la va fer triar per l’Arquitectura abans que pel Dret, que era la tradició que havia viscut en el seu entorn familiar més proper.

Diversos fets la van marcar i finalment va optar per redreçar els estudis i fer Dret, alhora que entrava en el món laboral dins de l’entitat del Banc de Sabadell, tot formant part de la secció de formació interna que recentment s’havia constituït. Un curs sobre comerç exterior la va vincular a aquesta especialització i va passar a formar part del primer Departament d’Internacional del Banc on només hi havia destinades 14 persones, dirigides per un tal Muntanyès. Aquí va aprendre molt i als 29 anys per diverses circumstàncies que li feien veure que el seu creixement en el Banc no tenia futur va decidir deixar-lo.

Desprès d’un acostament a Caixa Terrassa va decidir obrir el seu propi despatx i en el que segons ella la sort la va anar de cara dons el primer client, filatures Cols, li va portar un segon, Germans Boada i un tercer, CIRSA, que li van ajudar a consolidar-se i a ser un referent a la ciutat, donada l’experiència que havia acumulat al Banc.

Recorda que de moment difícils també li va tocar de viure’n arran de l’entrada d’Espanya al Mercat Comú ja que la majoria de serveis van deixar de tenir sentit en una Europa on les fronteres desapareixien i amb elles les duanes i els aranzels. De 19 van passar a 2 advocats en el despatx i es van haver de dedicar més a temes mercantils per passar aquest temps de crisis fins que les empreses van començar a internacionalitzar-se i obrir-se a nous mercats.

En l’apartat d’anècdotes explica que avui la Xina ja no és un mercat atractiu i que actualment és més difícil sortir-ne que entrar-hi donades les lleis xineses sobre la propietat del sol i la competència deslleial que s’hi dona. També ha explicat que “avui a Europa els empresaris estan desprotegits i que la burocràcia ha destruït el teixit empresarial i productiu a favor del consumidor“.

Segons el seu criteri “un dels problemes actuals de la societat és que la gent s’ha alienat i que les coses s’han convertit en mercaderies i les persones en simples recursos i que cal tornar a donar valor a les coses i a les persones“.

La Mireia diu que “aquesta feina m’ha donat l’oportunitat de conèixer molts països i persones molt diferents i que això ha estat molt enriquidor tant en la vessant professional com personal“, i ha tancat la seva presentació afirmant que “he tingut la sort de que el que ha sigut la meva diversió ha estat la meva professió”.


En el decurs del plenari del dia 25 d’abril, el Rotary Club de Terrassa ha tingut el goig de compartir una interessant vetllada amb en Josep Ricou, president de la Fundació Apip-Acam de Barcelona.

Ens ha parlat dels orígens de la institució :Apip (Associació per a la Promoció i la Inserció Professional) i Acam (Associació Col·lectiva d’Ajuda Mútua) així com també els diferents territoris d’intervenció: Catalunya, Aragó, València i més recentment, Sòria i Osca. I ens ha explicat les principals línies d’actuació de l’entitat vinculades amb la inserció laboral i l’atenció a discapacitats dins un clar compromís d’atenció i suport a col·lectius que es troben en risc d’exclusió.

Josep Ricou ha parlat també del projecte Ampara d’atenció als asilats i quina és la problemàtica dins aquesta primera fase d’acollida, entenent que les dificultats són importants en tots els àmbits i nivells.

La trobada s’ha fet sota el format d’una entrevista entre el soci Sebastià Codina i el nostre convidat amb un torn de preguntes en la seva cloenda  i amb el lliurament d’abundant i enriquidora documentació per part del nostre conferenciant a qui agraïm la seva estada i disponibilitat.

Enviat per: SRC | 25 Abril, 2017

Imatges del Ryla Aigua i Futur celebrat a Caldes


Els dies 21, 22 i 23 d’abril s’ha celebrat un Ryla al balneari Termes Victoria de Caldes de Montbui amb la participació d’una vintena de joves. El tema principal del Ryla 2017 ha estat l’aigua i durant els 3 dies s’han treballat aspectes relacionats amb els problemes i les relaitats de l’aigua al primer i al tercer món. Destaquem la participació de membres del Rotaract així com la inestimable tasca i l’excel.lent organització que han portat a terme la Montse Moral i el Xavi Vasco.

Per part del Rotary club de Terrassa hi van participar dues noies, l’Estel i la Paula, que han destacat l’esperit d’amistat que en tot momen t van trobar amb la resta de participants així com la perfecte organització de tots els esdeveniments i tallers en els que van participar.

En l’acte de cloenda els van ser lliurats als joves uns diplomes de participació i una rosa de mans d’en Carles Campistrón, governador del districte 2202.

Enviat per: SRC | 24 Abril, 2017

Una volta complerta a la Mola


Comencem l’excursió a l’aparcament dels dipòsits per agafar la pujada del camí dels monjos. Pugem fins al pla dels escorpins i desprès continuem a munt fins a la zona del pi del vent on trobem el senyal que indica el començament del camí de la Font Soleia. Aquí el camí permet observar grans vistes de la zona de la vall del riu Ripoll amb la Castellassa de Can Torres i el Bolet com a elements principals. Continuem per un camí planer fins a la Font Soleia que fa goig de veure-la rajar. Una mica més endavant i sota una balma solejada parem a esmorzar. Desprès continuem fins a giravoltar cap a una zona més ombrívola on trobem un seguit de balmes i un degotall amb una petita bassa.

Més endavant el camí es bifurca, un baixa sobtadament i l’altre puja per un torrent. Agafem el que puja uns 30 metres fins que trobem un senyal del Parc que indica la direcció cap a la canal de Santa Agnès. Agafem aquest camí planer a ma dreta i més endavant travessem la canal Freda per després enfilar-nos fins a un collet assolellat des del que veiem ja a prop la figura del Morral del Drac. Seguim pel camí que ens queda més a la dreta i ens porta a l’inici de la Canal de Sant Agnés que pugem fort fins al coll del Morral del Drac.

Visitem la Cova del Drac i baixem pel camí que queda just davant del que em pujat i que baixa per la Canal de l’Abella. Més endavant ens trobem amb l’avenc de la Canal de l’Abella i amb un antic forn de calç que deuria servir antigament per les obres del monestir de la Mola.

Seguim baixant fins que la canal gira a mà esquerra i es fa planera i finalment enllaça amb un camí més ample en direcció a can Pobla. Aquí gaudim de boniques vistes de Castellsapera i Montserrat. Trobem trencalls a mà dreta que indiquen la direcció a can Robert fins que trobem una bifurcació. A l’esquerra arribaríem a la part alta de can Pobla però nosaltres agafem el de la dreta que planejant per uns bonics prats de farigola florida ens porta a enllaçar amb la pista que puja de can Robert (si ens girem i mirem enlaire gaudirem d’una gran vista del Cingle dels Cavalls). La seguim en direcció a can Pobla fins que trobem un camí ample i planer a la nostra dreta que seguim. El camí gira a ma dreta en un indret conegut com a Revolt Nou i on trobem un trencall que no agafem a l’esquerra i que ens portaria cap a la Mola. Seguim fins travessar la Canal de la Noguera i continuem pel camí planer que més endavant i a mà dreta ens permet observar la formació rocosa del Cap de Faraó. Aquí baixen alguns corriols a ma dreta que no agafem i seguim planers fins a trobar un camí més ample i sense pujar ni baixar continuem fins que trobem una indicació que diu Cavall Bernat. A partir d’aquí el camí baixa per una mena de canal i finalment sortir al costat mateix del Cavall Bernat, tot admirant a l’altra banda la roca del Cap de Mort. Baixem fins a la zona asfaltada i continuem per la pista que trobem a ma esquerra fins arribar a l’aparcament on havíem deixat els vehicles.

Hem fet prop de 9 quilometres amb unes 4 hores en total i hem gaudit d’una volta sencera a la Mola que permet unes vistes increïblement boniques.

 

Enviat per: SRC | 23 Abril, 2017

Feliç Sant Jordi 2017


El Rotary Club de Terrassa us desitja un Bon Sant Jordi a tothom.

Sant Jordi té una rosa mig desclosa,
pintada de vermell i de neguit;
Catalunya és el nom d’aquesta rosa,
i Sant Jordi la porta sobre el pit.

La rosa li ha contat gràcies i penes
i ell se l’estima fins qui sap a on,
i amb ella té més sang a dins les venes
per plantar cara a tots els dracs del món.

Josep Maria de Segarra (1894-1961)


Des de Rotary Internacional ens comuniquen aquest fet i ens recorden que al menys 7 milions de nens menors de cinc anys moren cada any com a conseqüència de la desnutrició, la manca d’atenció mèdica i d’un sanejament inadequat.

Gràcies a Rotary avui hi ha milers de clubs rotaris a tot el mundo que dediquen part de la seva tasca a endegar programes per combatre aquesta situació. Des de Rotary es treballa per reduir aquesta xifra proporcionant vacunes i antibiòtics, millorant l’accés als serveis mèdics essencials i donant recolzament a professionals mèdics en el camp de la salut materno-infantil. Cal recordar que la mortaldat materna podria reduir-se quasi un 80% simplement facilitant l’accés de les futures mares a serveis de salut reproductiva i a professionals mèdics capacitats.

Durant el mes d’abril, mes de la salut materno-infantil, Rotary posa de manifest el seu compromís per la millora de les condicions de vida de les mares i nens de tot el món.

Des del Rotary Terrassa també defensem que tots hauríem de tenir el dret de gaudir dels millors estàndards de salut física i mental. Malauradament, la discriminació por motius de gènere molt sovint retalla aquest dret. Factors com el cost dels tractaments o les convencions socials que obliguen a las dones a quedar-se en les seves llars fan que aquestes sofreixin més malalties i disposin d’un menor nivell d’accés a l’atenció mèdica.

Haití té una de les tasses més altes de mortalitat infantil i materna ja que el 91% de les mares pareixen a la pròpia llar. Una iniciativa rotaria va permetre adquirir un jeep completament equipat que pot transportar un màxim de 12 voluntaris a qualsevol regió del país i gràcies a aquesta clínica mòbil es poden oferir serveis mèdics a les dones embarassades, tal com podeu veure en aquest vídeo:


El Rotary Club de Terrassa ha organitzat un Fòrum titulat “Terrassa, subseu olímpica: perquè i com”, presentat per Lluís Cervelló i que ha comptat amb molts dels protagonistes que van fer possible de l’èxit de Terrassa com a sub-seu olímpica l’any 92

En el decurs de l’acte el President Joan Cadafalch ha destacat la voluntat del club de commemorar el 25è aniversari de Terrassa com a subseu olímpica, “aportant en aquest Fòrum una visió diferent en la que poder integrar en un mateix acte tant els qui ho van fer possible com els esportistes que hi van participar”.

En Lluis Cervelló, periodista, redactor i presentador de TV3, ha començat com a conductor de l’acte fent una glosa al que va suposar per la ciutat acollir aquest esdeveniment i ho a fet recolzant-se en dos vídeos dels anys posteriors a la nominació en que es podia constatar el lamentable estat de les instal·lacions esportives de la ciutat abans dels jocs i l’opinió dels polítics abans de que finalment s’escollís Terrassa com a sub-seu olímpica .

La primera intervenció ha estat a càrrec del Manel Royes, alcalde de Terrassa el 92, en la que ha destacat que “el més important que es va aconseguir és que Terrassa creies en ella mateixa i el fet d’aconseguir-ho fa influenciar en l’autoestima terrassenc, que des de llavors va canviar i va fer confiar més en que els grans reptes de la ciutat eren assumibles”. Tal com va explicar en aquells moments d’incertesa en que Barcelona volia que es compartís la competició de hoquei, Terrassa va optar pel “o tot o rés” i vam guanyar.

En Josep Casajoana, regidor d’esports i de jocs olímpics de Terrassa el 1992, ha indicat que “el terrassenquisme és tenir uns objectius estratègics com a ciutat i com a persones que hi vivim i lluitar per assolir-los” i que “quan hi ha la unitat bàsica en temes essencials, el potencial de la ciutat és altíssim”.

A continuació ha estat el torn de las “chicas de oro”, les jugadores Núria Olivé i Anna Maiques (medalles d’or 92) que han explicat que “el seu entrenador els va oferir que escollissin entre jugar, competir o anar per medalla i que van escollir anar per medalla” tot i demanant que permetés treure la clàusula de fer-ho de forma “inhumana” i que consideren que el punt d’inflexió va ser en el partit contra Australià a la que no havien guanyat mai i en que van veure que “a més d’estar preparades per aconseguir-ho tenien el punt de sort que necessita qualsevol campió”.

En Carles Sánchez, membre del Comitè Tècnic de la Sub-seu Olímpica de Terrassa i Cap del Servei Munic ipal d’Esports el 92, ha indicat que “els jocs van permetre la remodelació absoluta d’un espai ciutadà i que la ciutat va guanyar en orgull esportiu i ciutadà i va servir per donar un impuls molt gran a les entitats esportives de Terrassa”.

En Jan Dinarès i Ramon Jufresa (olímpics el 92-96-00) han destacat que “poder jugar a casa va ser espectacular i que tenir la família i els amics al costat és un dels seus millors records a més de l’espectacle d’arribar de la vila olímpica a Terrassa i veure com tota la ciutat els rebia”.

En Pere Montanya, membre del Comitè Tècnic de la Sub-seu Olímpica de Terrassa i Gerent de l’Àrea d’Urbanisme Municipal el 92, ha explicat que “la ciutat tenia un pla però que sense els jocs no hauria pogut fer el gran salt urbanístic que li va permetre afrontar els projectes que mai es creia que es podrien fer, com el soterrament del tren o el parc de Vallparadís, entre d’altres a més de situar la ciutat a menys d’un quart d’hora de Barcelona gràcies als túnels de Vallvidrera”.

En Josep Manel Rodríguez, gerent de l’Institut Municipal de Cultura i Esports el 92, ha comentat que “Terrassa va ser la primera sub-seu olímpica que va signar un conveni amb la organització de l’olimpíada cultural que es va fer prèvia a la celebració dels jocs”.

En Quim Malgosa (88-92-96-2000) i el Nani Escudé (84-88-92) han coincidit explicant que “per ells els jocs del 92 són els més espectaculars que recorden” i que “el més destacable va ser la resposta impressionant de la gent de Terrassa vers la competició del hoquei”. Com anècdota en Quim ha explicat que ell llavors tenia la muller embarassada i que la proximitat li va permetre estar al costat de la seva muller quan va néixer el seu fill.

En Josep Miquel Colomer, administrador de la Sub-seu Olímpica de Terrassa i Cap de Gestió Tributària de l’Ajuntament el 92, ha explicat que a ell li va tocar viure bona part de la competició des del sòtan de les instal·lacions i com a anècdota a explicat com “se les van empescar per poder vendre entrades en els recintes on quedaven espais buits, gràcies a una impremta domèstica en la que es van imprimir entrades improvisades per els afeccionats que reclamaven poder entrar”.  El problema va ser després, quan vàrem anar a entregar els diners extres al COOB.

L’acte l’ha tancat en Dani Nart, regidor d’esport de l’ajuntament de Terrassa que ha expressat “el sentiment de joia i d’emoció que van suposar els jocs per els ciutadans de Terrassa i que des d’aquell dia la nostra ciutat va ser una mica més esportiva” a més de “felicitar al Club Rotary per l’organització d’aquest acte i els participants l’oportunitat de conèixer de primera mà el que va passar i el que va suposar per la ciutat aquest esdeveniment”.

L’acte ha finalitzat amb la foto de tots els qui han estat protagonistes i amb la cançó “amics per sempre”. Els convidats i assistents se’ls ha obsequiat amb un record de xocolata realitzat per Neules.com

Aquest ha estat un nou acte del Rotary Club de Terrassa obert a la ciutat i emparat en el “nostre esperit d’aportar sempre valors culturals o solidaris en tot el que organitzem”.

      

Enviat per: SRC | 19 Març, 2017

Excursió a la resclosa del Cairat i can Tovella


Avui hem fet una excursió amb una gran participació i la colla feia il·lusió ja que vol dir que el grup d’excursions del Rotary està ben viu. Ens hem trobat a l’aparcament dels jutjats de Terrassa i d’aquí ens hem traslladat a l’aparcament que es troba a la carretera C-55 d’Olesa a Manresa al quilòmetre 7 i que està marcat amb l’avís de La Puda.

Comencem la caminada resseguint l’antiga carretera d’accés al balneari i que encara presenta traces del antic asfaltat. A mà dreta trobarem el camí de pujada a Sant Salvador de les Espases i si ens hi fixem podrem observar les roques que donen nom a la llegenda de les espases.

Al arribar a l’entrada del balneari de la Puda el camí inicia una forta pujada a la dreta i passa per sobre de les velles construccions del que havia estat un lloc de gran nomenada a principis del S. XX (podeu llegir la història del balneari en un PDF al final d’aquesta crònica).

Ens fixem també en les restes d’un vell pont de ferro que travessava el Llobregat i servia d’accés a la gent que venia d’Esparreguera i deixem a la dreta un trencall que es per on desprès tornarem de la caminada. El camí segueix pujant lleugerament iens permet apreciar a l’esquerra del riu l’ermita preromànica de Santa Margarita (veure PDF).

Poc desprès el camí comença a baixar cap al riu i trobem un parell de trencalls a mà dreta que no agafem. Més endavant el camí gira a la dreta seguint en riu i passa pel mig d’un tallat de roca amb una vista molt bonica del Tossal Rodó just davant nostre.

Just al passar el tallat agafem un caminet a mà esquerra que porta a la resclosa del Cairat i on hem esmorzat tot admirant un paisatge força bonic. Podeu privar d’endevinar entre les pedres les restes d’un antic pont medieval que travessava el riu Llobregat per aquest lloc.

Després d’esmorzar tornem a la pista i seguim endavant uns metres fins a trobar una bifurcació que agafem a mà dreta i que puja cap a la Masia de can Tovella. Un cop a la Masia l’Oriol Badia ens ha explicat anècdotes de la seva família que durant generacions ha viscut en aquest indret (mireu el PDF).

D’aquí em passat pel costat d’unes masoveries on hi viuen un grup de neo-rurals i hem seguit el camí fins a un trencall on cal agafar el camí de la dreta que de nou passa pel costat d’una masoveria i d’un corral. Pocs metres més endavant trobem uns caminets que surten a mà esquerra i cal estar atents d’agafar el darrer que inicia seguint la mateixa direcció de la pista i que s’endinsa per un bosc de matolls. Cal seguir el camí que no es gens perdedor fins que arribem a travessar un torrent. En aquest punt cal cercar un petit camí a la dreta que ens acosta a una bonica balma de travertí (veure el PDF). Desprès tornem enrere  fins a la llera del torrent i seguim el caminet que ara puja fins enllaçar amb una pista ample.

Aquí cal seguir la pista a mà dreta fins que trobem que ens arriba una pista a ma dreta que no agafem ja que només uns metres més endavant ens trobarem amb una nova pista que ara ens arriba de l’esquerra. Nosaltres seguim endavant i arribem a un bonic mirador de Can Tovella i la zona de Montserrat.

Ara la pista inicia una baixada fins que trobem a mà esquerra una pista que no agafem i seguim una mica més fins a trobar un camí de nou a l’esquerra que ara si agafem i que baixa sobtadament i que resulta una mica pedregós. Seguim aquest camí fins a enllaçar de nou amb una pista que cal seguir a mà dreta i que segueix baixant fins a enllaçar amb la pista que havíem seguit al principi de la caminada. Aquí la seguim a mà esquerra tot veient a la llunyania l’aparcament amb els cotxes. La tornada des d’aquest punt ja és ben fàcil i sense cap dificultat.

PDF: Excursió Masia de can Tobella del Cairat

Ruta a Wikiloc: https://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=16599449

Older Posts »

Categories